Molta atenció:
teniu una setmana per enviar a traves del blog, una explicacio breu, de un dels conceptes del vocabulari
exemple
Feixisme
Ideologia política l'objectiu de la qual és la instauració d'un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc.
De l'italià fascio (feix), el mot prové dels fasci di combattimento creats per Mussolini l'any 1919. Sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini, poc després de la primera guerra mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc.
37 comentaris:
Feixisme
Ideologia política l'objectiu de la qual és la instauració d'un règim autoritari, de base corporativista, imperialista, racista, etc. De l'italià fascio (feix), el mot prové dels fasci di combattimento creats per Mussolini l'any 1919. Sistema polític implantat a Itàlia per Mussolini, poc després de la primera guerra mundial, caracteritzat per un nacionalisme radical que esdevingué una autèntica dictadura amb partit únic, censura de premsa, tribunals militars per als delictes polítics, sindicats verticals, etc.
Ana Arellano
BATALLA DE TRAFALGAR:
lluita per mar entre la flota britànica (composta de 27 vaixells i 6 fragates) i la franco-espanyola (composta de 18 vaixells i 7 fragates per part francesa i de 15 vaixells per part espanyola) el 21 d'octubre de 1805 aprop del cap de trafalgar; d'on rep el nom.
On van rebre un atac perpendicularment per dues columnes de les tropes angleses. On va morir Nelson i villeneuve fou pres. La victoria dels anglesos va ser total i només 7 vaixells tornaren a Cadis.
Marta Ruiz
DICTABLANDA: Nom humorístic amb el qual fou conegut el règim de transició presidit pel general Dámaso Berenguer (28 gener 1930 - 14 de febrer 1931), que substituí la Dictadura de Primo de Rivera, de la qual atenuà algunes disposicions repressives.
Anna Mas
La Caputxinada:
Assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, del 9 a l'11 de març de 1966. Hi van assistir 450 estudiants, professors i intel·lectuals. El setge i l’assalt policial al convent van promoure un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana que va reforçar la incorporació a la lluita antifranquista d'importants sectors eclesiàstics i professionals.
Absolutisme
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic basant-se en el dret romà d’on extreuen que el poder reial prové de Déu així com el dret sobre els territoris i a la legitimitat per governar-los. La forma més usual de l'absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII, i el monarca absolut per excel•lència fou Lluís XIV. Només a França, Anglaterra i la Península Ibèrica es va establir d’una manera ferma la monarquia absoluta. L’oració més representativa d’aquest període es la de "Tot pel poble però sense el poble".
Bergadana
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
BASES DE MANRESA: Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
CARLA PRAT
Marc cierco corominas
Democràcia:
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants. El terme democràcia (dhmokratia) aparegué a la Grècia antiga, i designava una concepció política defensada per un partit, més que no pas un tipus determinat d'organització de l'estat.
Alt forn :
Utilitzat a partir del s. XIX, amb carbó de coc, que permet la obtenció del ferro líquid (ferro colat) en grans quantitats. Aquest procés va ser el que va substituir a la farga catalana, mètode siderúrgic implantat ja al s. XV, que empraven molts països europeus. En un principi s'usava carbó vegetal per a l'obtenció de ferro com a font de calor i com a agent reductor. Durant el segle XVIII, a Anglaterra, va començar a escassejar i fer-se més car el carbó vegetal, i això va fer que comencés a utilitzar-se coc, un combustible fòssil, com a alternativa. Va ser utilitzat per primera vegada per Abraham Darby, a principis del segle XVIII, que va construir a Coalbrookdale Anglaterra un alt forn. Així mateix, el coc es va emprar com a font d'energia en la Revolució Industrial. En aquest període la demanda de ferro va ser cada vegada major, per exemple per a la seva aplicació en el ferrocarril.
Ona Harster.
Companyia privilegiada:
Associació mercantil sorgida a finals del S XVI als països de començ actiu. Aquest sistema facilità que es deixessin de crear dominis territorials extensos en terres llunyanes. Amb a dinastia borbònica Espanya també crear companyies privilegiades a la península. Al S XIX amb el liberalisme econòmic deixaren de tenir importància però tot i així fóu una etapa decisiva per la formació del capitalisme.
Gerard Sanz
Afrancesat:
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d'Espanya, germà de Napoleó Bonaparte, a principis del segle XIX.
Gerard Sanz
Afrancesat:
Dit dels individus que col·laboraren amb el rei Josep I d'Espanya, germà de Napoleó Bonaparte, a principis del segle XIX.
Albert Altés
La caputxinada: Nom amb què és coneguda l'assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. Tinguè lloc al convent dels caputxins de Sarrià(d'aqui el nom) entre el 9 i l'11 de març d 1966. Hi participaren 450 representants universitaris. El setge i assalt policial portaren a un sentiment de solidaritat politica i ciutadana i a un moviment antifranquista unificat.
Batalla de Bailén: Batalla que es va donar el 19 de Juliol de 1808 aprop de Bailén (Andalusia) com bé el nom indica.És una batalla de la Guerra de la independència, on van lluitar unes 24000 tropes espanyoles contra unes 21000 de franceses de l'exèrcit napoleònic. Els francesos van ser derrotats a camp obert i això va significar la primera derrota d'un exèrcit napoleònic, la qual cosa va crear un gran ressò per tot Europa.
Sònia Lluch
Antic Règim
Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. El terme fou emprat inicialment referit a la situació de l'estat francès abans de la Revolució Francesa, però posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat als diversos països de l'Europa moderna.
Batalla de Alcolea
Batalla que tingué lloc el setembre de 1868 a prop d’Alcolea (Còrdova). Les forces revoltades a Cadis, manades pel general Serrano, derrotaren l’exèrcit reial del general Pavía, i pogueren avançar fins a Madrid. Aquest combat assenyalà la fi del regnat d’Isabel II i el triomf de la revolució de setembre.
Batalla de Alcolea
Batalla que tingué lloc el setembre de 1868 a prop d’Alcolea (Còrdova). Les forces revoltades a Cadis, manades pel general Serrano, derrotaren l’exèrcit reial del general Pavía, i pogueren avançar fins a Madrid. Aquest combat assenyalà la fi del regnat d’Isabel II i el triomf de la revolució de setembre.
9.Anticlericalisme: designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu.
Desastre d'Annual
Acció militar que tingué lloc el 21 de juliol de 1921 a la posició d'Annual, al nord del Marroc. Les tropes espanyoles comandades pel general Fernández Silvestre van ser derrotades per les forces d'Abd-el-Krim. El general fou abatut i Alfons XIII acusat d'haver encoratjat l'operació. El desastre d'Annual fou una de les causes del cop d'estat de Primo de Rivera el 1923.
Berguedana:
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870. La berguedana era anomenada també maixerina.
CARTISME:
Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l'Associació de Treballadors de Londres. El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor. El 1838 presentà al parlament una "carta del poble" reclamant el sufragi universal, el vot secret, l'elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc. Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració. El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots; el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí.
El capitalisme és un sistema econòmic en el que predomina el capital sobre el treball com a element de producció i creador de riquesa,puguent aquest capital ser propietat de persones jurídiques o de persones naturals no associades empresarialment a altres.
En essència és un sistema caracterizat per la propietat privada dels mitjans de producció. Sobre la propietat privada,estableix que els recursos han d'estar en mans de les empreses i persones particulars, d'aquesta forma, als particulars se'ls facilita l'ús, i control dels recursos emprats en les labors productives.
L'absolutisme terme que procedeix del llatí absolutus («acabat», «perfecte»), va anar el principal model de govern a Europa durant l'època moderna, caracteritzat per la teòrica concentració de tot el poder de l'Estat en mans del monarca governant. La implantació de l'absolutisme va representar un canvi substancial en la concepció sobre la dependència de les autoritats intermèdies entre el súbdit i l'Estat, situació que va comportar la creació d'una burocràcia eficaç, un exèrcit permanent i una hisenda centralitzada. La seva marxa política es va iniciar en els segles XIV i XV, va arribar la plenitud entre els segles XVI i XVII, i va declinar entre formes extremes i intents reformistes al llarg del segle XVIII.
Napoleó havia decidit envair Anglaterra. Per a despistar l'armada anglesa va enviar una esquadra franco-espanyola a les Índies Occidentals per, quan fossin perseguits pels anglesos, tornar ràpidament per unir-se a altres vaixells que vigilarien el desembarcament d'uns 160.000 homes a les costes angleses.
La batalla tingué lloc el 21 d'octubre de 1805 prop del cap de Trafalgar, a la costa sud-oest de la Península Ibèrica, davant de la costa de Cadis. La flota anglesa, composta de 27 vaixells i 6 fragates, era manada pel l'almirall Horatio Nelson, i la franco-espanyola, composta de 18 vaixells i 7 fragates per part francesa i de 15 vaixells per part espanyola era comandada per l'almirall francès Pierre Charles de Villeneuve i l'espanyol Federico Carlos Gravina.
La flota franco-espanyola es trobava estesa en forma d'arc a sis quilòmetres, i fou atacada perpendicularment per dues columnes angleses que dividiren la flota i atacaren després els vaixells Imatge. Nelson morí sobre la nau Victory i Villeneuve fou pres amb el seu vaixell Bucentaure. La victòria dels anglesos fou total, i només nou vaixells comandats per Gravina tornaren a Cadis. És la batalla naval més important de l'època, puix que frenà de cop la preponderància naval francesa adquirida amb Lluís XIV i Colbert i donà a Anglaterra la preponderància marítima fins a la Segona Guerra Mundial.
Júlia Riba
Simón Bolívar:Polític i militar americà (Caracas 1783- Santa Marta, Colòmbia, 1830). El 1797 va ingressar a l'exèrcit i amplià estudis a Madrid. El 1812, a Cartagena de Indias (Colòmbia), s'incorporà a l'exèrcit independentista, inicialment derrotat. Aleshores s'exilià a les Antilles on redactà la "Carta de Jamaica", manifest de la lluita per la independència. El 1819 convocà un congrés a Angostura i, després de vèncer els espanyols a Bocayá, fou nomenat president de la Gran Colòmbia. Més tard va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú, Equador, Panamà i Bolívia, (país que porta el seu nom), i va ser considerat un heroi de l'Amèrica Llatina, "el Llibertador".
Paola Marín
Desembarcament d’alhucemas:
Operació militar de les tropes espanyoles al Marroc, el 8 de setembre de 1925. L'atac d'Abd el-Krim al penyal d'Alhucemas, l'agost del mateix any, on morí el cap de la plaça, féu decidir el general Primo de Rivera, interessat pel prestigi de la seva dictadura, a portar a terme un pla de desembarcament, que ell mateix havia de dirigir, comptant amb l'ajuda francesa. L'operació agafà els rifenys per sorpresa, i permeté de prendre el penyal i, més tard, Xauen i Axdir.
Pablo Valero
Batalla d'Ayacucho:
Acció militar lliurada al peu del cim de Condorcanquí, el 9 de desembre de 1824, entre les forces del virrei del Perú José de La Serna (que foren completament derrotades) i les colombianes i peruanes, manades pel general Antonio José de Sucre. Aquesta batalla, que a penes durà dues hores, significà, a la pràctica, la fi del domini colonial a l'Amèrica continental. El vencedor concedí als vençuts una capitulació molt honrosa, gairebé única en els annals de les guerres d'independència de les antigues possessions castellanes.
Helena Vilaclara
Amb el nom de Caputxinada es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. L'acte, el qual va aplegar unes cinc-centes persones entre delegats i representants estudiantils intel·lectuals i professors, s'inicià a dos quarts de cinc de la tarda. Un hora després la policia va comparèixer al convent i va exigir la dissolució dels concentrats començant a demanar la documentació a les persones que en sortien. Això va provocar que la resta d'assistents restessin dins de l'edifici produint-se un setge de quaranta-vuit hores durant les quals els estudiants i intel·lectuals van conviure com a hostes dels frares en unes condicions de subsistència cada cop més dures però en un ambient de germanor que s'aprofità per organitzar grups de debat, taules rodones i lliçons magistrals. L'11 de març la policia va forçar la porta del convent i va obligar a sortir els reunits. Un dels estudiants convocats, Guillem Martínez i Molinos (Barcelona, 1944), delegat de curs de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, va assistir a la Assemblea amb la particularitat de portar un equip fotogràfic (càmera, objectiu, filtres, flaix, cèl.lula fotoelèctrica i un rodet de 21 fotografies blanc i negre). Tot i que l'acte era clandestí va ser autoritzat pels responsables per a prendre fotografies, però les coses es precipitaren quan es modifica la situació dels assistents doncs, el testimoni de les imatges seria l'evidència d'uns fets que havien de donar-se a conèixer. Per aquest motiu i quan va esgotar el material, va aconseguir que el pare provincial introduís de contraban dos rodets més. Tot aquests material va ser amagat al convent quan entraren les forces policies i resistiren el posterior escorcoll, sent recuperat posteriorment per Guillem Martínez, l'autor, que el conservà curosament fins que va ser dipositat a l'ANC l'any 1996.
Helena Vilaclara
Amb el nom de Caputxinada es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. L'acte, el qual va aplegar unes cinc-centes persones entre delegats i representants estudiantils intel·lectuals i professors, s'inicià a dos quarts de cinc de la tarda. Un hora després la policia va comparèixer al convent i va exigir la dissolució dels concentrats començant a demanar la documentació a les persones que en sortien. Això va provocar que la resta d'assistents restessin dins de l'edifici produint-se un setge de quaranta-vuit hores durant les quals els estudiants i intel·lectuals van conviure com a hostes dels frares en unes condicions de subsistència cada cop més dures però en un ambient de germanor que s'aprofità per organitzar grups de debat, taules rodones i lliçons magistrals. L'11 de març la policia va forçar la porta del convent i va obligar a sortir els reunits. Un dels estudiants convocats, Guillem Martínez i Molinos (Barcelona, 1944), delegat de curs de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, va assistir a la Assemblea amb la particularitat de portar un equip fotogràfic (càmera, objectiu, filtres, flaix, cèl.lula fotoelèctrica i un rodet de 21 fotografies blanc i negre). Tot i que l'acte era clandestí va ser autoritzat pels responsables per a prendre fotografies, però les coses es precipitaren quan es modifica la situació dels assistents doncs, el testimoni de les imatges seria l'evidència d'uns fets que havien de donar-se a conèixer. Per aquest motiu i quan va esgotar el material, va aconseguir que el pare provincial introduís de contraban dos rodets més. Tot aquests material va ser amagat al convent quan entraren les forces policies i resistiren el posterior escorcoll, sent recuperat posteriorment per Guillem Martínez, l'autor, que el conservà curosament fins que va ser dipositat a l'ANC l'any 1996.
Dictablanca
JUANO MARCH!!!! ^^
Dictablanda és un terme utilitzat en Ciència política per a descriure una dictadura en la qual les llibertats civils són més preservades que combatudes. La paraula dictablanda, en contraposició a dictadura va ser encunyada popularment a Espanya quan en 1930 el general Dámaso Berenguer va substituir al general Primer de Rivera al capdavant del Directori militar i va tractar d'apaivagar els ànims derogant part de les mesures adoptades pel dictador.
Rafael Riego: Militar i polític asturià(Santa Maria de Tunas, Astúrias, 1785-Madrid 18239). El 1808 va prendre part en l'alçament contra els francesos. El dia 1 de gener de 1820 capitenajà, a Cabezas de San Juan, l'alçament amb que s'inicià la revolució espanyola de 1820. Va ser per períodes breus capità general de Galícia i d'Aragó. Va ser diputat a Corts i dirigí l'exèrcit davant la invasió dels Cent Nil Fills de Sant Lluís. Capturat a Arquillas, va ser jutjat per traïdor i penjat, però es convertí en el símbol del liberalisme revolucionari espanyol.
Godoy
Va governar Espanya de 1792 a 1808 (exepte 1798-1800) com a ministre de Carles IV. Es diu d'ell que va arribar al poder perquè era amant de la reina Maria Luisa. Es va posicionar a favor de França (nAPOLEÓ) durant la guerra d'aquesta contra Anglaterra. Per culpa d'aquesta aliança es va perdre la flota espanyola (Trafalgar) i en conseqüència les colònies americanes.
Carlota Juan
CÀRTER
Acord temporal entre empreses per fixar els preus de les mercaderies i repartir-se les quotes de la producció i del mercat.
Acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar llur independència tècnica, econòmica i financera (aquesta és la principal diferència entre el càrtel i el trust), decideixen de pactar a fi d'evitar o de disminuir la competència mútua. De fet, el seu objecte principal és d'aconseguir una posició monopolística en el mercat.. Els càrtels aparegueren per primera vegada a Alemanya al final del s XIX, promoguts, en part, per la legislació aranzelària del 1879 i la iniciativa del govern tendent a l'organització de l'economia en funció d'uns objectius militars. Hi ha hagut una coincidència, en la consideració del càrtel com a organització contrària als interessos dels consumidors; tanmateix, les legislacions dels països capitalistes han moderat llur oposició inicial i admeten determinades formes d'acord tendents al millorament dels productes i a la racionalització dels processos de producció i distribució.
CARLOS CAÑADAS!!
(em sap grèu si hi ha molt escrit però no he pogut resumir res més ja que tota la informació exposada és necessària)
TOMÁS ANTONIO ZUMALACÁRREGUI IMAZ
Tomás Zumalacárregui va néixer el 29 de decembre de 1788 en el caserío Arandi de Ormaiztegi. Era el penúltim dels once fills del matrimoni format per Francisco Antonio Zumalacárregui Múgica y Ana María Imaz Altolaguirre.
Als quatre anys mor el seu pare i es traslladen a Iriarte-Erdikoa, avui en dia Museo Zumalakarregi, on fa els seus estudis elementals i el llatí, en 1801 es enviat a Idiazabal per aprende la "práctica de escribano".
Amb 16 anys viatja a Pamplona per completar la seva formació.
Ante la invasión napoleónica, va decidir ingressar en la guerrilla per combatir als soldats francesos. Va lluitar a Gipuzkoa, a les ordres de Gaspar Jáuregui "Artzaia". Al finalitzar la guerra, en 1814 es nombrado archivero del ejército, un càrrec que conjugava els seus estudis i la seva experiència militar.
Cuando en 1820 triunfa el liberalismo, Zumalacárregui, contraeix matrimoni a Pamplona amb Pancracia de Ollo.
En 1822 viatja a Pamplona, pero sempre sospitòs de mantenir ideas apostòliques, es enviat a Vitoria. Amb la restauració de l’absolutisme, es promolgut a teniente coronel. En 1833 mor Ferran VII sense descendència masculina.
Esclata llavors la lluita entre els partidaris d'Isabel, filla del difunt Fernando VII i els del germà d'aquest, Carlos María Isidro de Borbó. Zumalacárregui, deixant a la seva família a Pamplona, decideix donar suport a Do Carlos. Al novembre és proclamat en Estella, Comandant General de Navarra.
En 1834, Zumalacárregui és el cap indiscutible de l'exèrcit Carlista del Nord. El 12 de juliol s'entrevista per primera vegada amb Do Carlos i és nomenat Tinent General dels Reals Exèrcits. A partir d'aquest moment les accions victorioses se succeïxen: Txintxetru, Etxabarri, Arkijas, Ormaiztegi, Els Arcs, Etxarri Aranatz, Amezkoa, Trebiño, Ordizia...
El 13 de juny arriba A Bilbao amb l'objectiu de preparar el setge; el 15, puja a la balconada d'un edifici proper al santuari de Begoña a observar les operacions. Una bala rebotada li fereix en la cama dreta. Els metges que li atenen coincideixen que no és greu i que en dos o tres setmanes estarà restablit. Però Zumalacárregui desitja que li vegi Petriquillo, el remeier que coneixia des de jove, i és traslladat a Zegama per quaranta granaderos, que s'aniran alternant en la tasca de transportar al ferit sostenint el llit amb fusells de bayoneta. Ja en Zegama, Zumalakarregi queda allotjat a casa d'una cosina. Petriquillo, a pesar de l'opinió dels metges, extreu la bala. Però la ferida s'infecta i el dia 24 de juny, després de rebre la Extremaunción va morir Prens Zumalakarregi, General de l'Exèrcit Carlista
La batalla dels Arapiles va ser un dels enfrontaments més importants de la Guerra de la Independència espanyola. Va tenir lloc el 22 de juliol de 1812. Va tenir com resultat una gran victòria de l'exèrcit anglo-hispà-portuguès, al cap del general Arthur Wellesley, primer duc de Wellington, sobre les tropes franceses al comandament del mariscal Auguste Marmont. Els aliats van sofrir 5.220 baixes entre morts, ferits i desapareguts, dels quals 3.176 van ser britànics, 2.038 portuguesos i 6 espanyols, mentre que l'exèrcit francès va perdre uns 12.500 homes, incloent els presoners.
Berguedana:
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870. La berguedana era anomenada també maixerina
100.000 Fills de Sant Lluís.
100.000 Fills de Sant Lluís és el nom que rep l'exèrcit que va retornar l'absolutisme a Espanya. L'exèrcit, que va ser proporcionat per la Santa Aliança, constava de cinc cossos diferents . Una bona part dels homes d'aquest exèrcit van ser enviats directament per la Santa Aliança, mentre que, els altres van ser voluntaris reialistes fidels a Ferran VII. Aquest exèrcit va actuar a l'any 1823, que és quan començà la "Dècada Ominosa", per tal de treure del govern als liberals i retornar a l'absolutisme.
Publica un comentari a l'entrada