Alemanya hagué d'acceptar el lliurament d'Alsàcia i Lorena a França, de Poznań i un corredor fins a la mar a Polònia, i la celebració de plebiscits a l'Alta Silèsia, Schleswig, Sarre, etc.
Danzig (Gdańsk) es convertí en ciutat lliure.
Les vores del Rin, ocupades pels aliats, foren desmilitaritzades.
Les colònies alemanyes foren repartides entre
la Gran Bretanya, França, Bèlgica i el Japó.
S'imposà a Alemanya el pagament d'una xifra elevada en concepte de reparacions de guerra; l'exèrcit alemany fou reduït a 100 000 homes, sense estat major, armament pesant ni aviació; fou també limitat el nombre i el tonatge dels vaixells de guerra.
S'hi pactà, també, la creació de la Societat de Nacions.
L'acord fou completat amb altres tractats amb la resta dels vençuts: Àustria (tractat de Saint-Germain-en-Laye), Bulgària(" tractat de Neuilly"), Hongria(" tractat del Trianon")i Turquia (" tractat de Sèvres")
El senat dels EUA no el ratificà, i Rússia no hi participà. Els nacionalistes alemanys el consideraren un diktat inadmissible, i el ressentiment que provocà, aprofitat pels nazis, facilità el desencadenament de la Segona Guerra Mundial.
