25 ANYS DEL 23-F

http://www.telenoticies.cat/especials/Franquisme_Transicio/25anys23F.htm

L'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981 encarna el malestar que hi havia en el si de la societat espanyola arran de diversos esdeveniments que es van viure durant la transició: la crisi econòmica, les dificultats per articular una nova organització territorial de l'Estat, les accions terroristes d'ETA i les reticències de gran part de l'exèrcit a acceptar el sistema democràtic. No es tractava del primer intent de cop d'estat a Espanya. El novembre de 1978 es desarticulava l'Operació Galàxia, un altre intent colpista, en què el seu principal responsable, precisament Antonio Tejero, només serà condemnat a set mesos de presó i farà augmentar encara més la creixent voluntat colpista dins l'exèrcit.
Paral·lelament, la creixent debilitat d'Adolfo Suárez en el si del partit i la presentació de la seva dimissió com a president del govern i de la UCD el 29 de gener de 1981 precipiten els esdeveniments. Enmig d'aquest clima es posa en marxa el procés per substituir Suárez. El 10 de febrer de 1981 nomenen Leopoldo Calvo Sotelo com a candidat a president del govern. Però la tensió a l'Estat augmenta, especialment amb la mort a Carabanchel del militant etarra José Ignacio Arregui a mans de la Direcció General de Seguretat. Una mort que va provocar una vaga general al País Basc i un fort debat entre els parlamentaris al Congrés. El govern va decidir aleshores destituir diversos caps policials, mentre que dins del mateix govern hi va haver diverses dimissions en solidaritat amb els torturadors. El 18, Calvo Sotelo presenta el seu govern però la votació del dia 20 no obté la majoria necessària per investir-lo. Per tant, s'havia d'escollir un nou dia i es tria el 23 de febrer.
Diverses trames colpistes conflueixen en el 23-F. Aquell dilluns es votava al Congrés dels Diputats la investidura del nou president Leopoldo Calvo Sotelo en substitució d'Adolfo Suárez. Cap a dos quarts de set del vespre un grup de 200 guàrdies civils van irrompre violentament al Congrés amb metralladores i sota les ordres del tinent coronel Antonio Tejero, qui va ordenar a tot l'hemicicle que s'estigués quiet i que esperés l'autoritat competent, afegint que era un militar, a qui després anomenaran l'"Elefant Blanc". Davant d'aquesta situació, el ministre de Defensa en funcions, el general Gutiérrez Mellado, va ordenar als militars desarmar-se però aquests el van agredir i poc després van disparar al sostre de la cambra, una imatge que va ser recollida per un operador de televisió i que, posteriorment, s'ha difós arreu. Per la seva part, l'encara president del govern va exigir parlar amb els responsables dels colpistes, invocant la seva autoritat.
Una autoritat que li va ser negada. Immediatament, Tejero va fer callar Adolfo Suárez i va ordenar l'aïllament del mateix president del govern en funcions, així com del líder de l'oposició, Felipe González; el segon de la llista del PSOE, Alfonso Guerra, i el líder del Partit Comunista, Santiago Carrillo. També van separar de la resta de diputats Gutiérrez Mellado, aleshores vicepresident i ministre de Defensa, i el portaveu de la UCD, Agustín Rodríguez Sahagún, i ministre de Defensa sota la supervisió de Gutiérrez Mellado. Manuel Fraga no va arribar a abandonar l'hemicicle tot i que el van convidar a fer-ho. Una hora després de l'assalt van treure de la cambra els portaveus dels diferents partits al Congrés de l'hemicicle un a un. Amb els diputats segrestats hi havia el buit necessari per instaurar un nou poder polític.
Poc després que Tejero irrompés al Congrés, el capità general de la III Regió Militar, Jaime Milans del Bosch, es va revoltar a València. Va treure els tancs al carrer i va declarar l'estat d'excepció. A més, va intentar convèncer altres militars per secundar l'acció. Un altre general colpista, Torres Rojas, però, fracassava en el seu intent de suplantar la Divisió Brunete al general Juste i frustrava així la pretensió d'ocupar punts estratègics a Madrid com la seu de Ràdio i Televisió Espanyola.
A les nou del vespre, el Ministeri de l'Interior emetia un comunicat en què informava que s'havia constituït un govern provisional amb els subsecretaris de les diferents instàncies ministerials, sota les instruccions del rei, per assegurar la governació de l'Estat i en contacte amb la junta de caps de l'estat major.
El cop va anar perdent força durant la nit, especialment, en no rebre el suport del rei. A Catalunya, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, feia una crida a la tranquil·litat poc abans de les deu del vespre a través de les emissores de Ràdio Nacional i Ràdio Exterior. Va ser una de les poques autoritats a pronunciar-se davant l'agressió armada contra l'ordre constitucional, atès el buit de poder.
Les negociacions al voltant del Congrés també se succeïen. A la una de la matinada hi va haver una trobada entre el govern d'urgència i el general Alfonso Armada, qui es va presentar al Congrés per frenar el cop de Tejero i per assumir el paper de cap del govern sota les ordres del rei, però es va trobar amb una reacció que no s'esperava: el rebuig del coronel colpista.
Paral·lelament, el rei, vestit de militar, va intervenir a la televisió, per rebutjar el cop, desautoritzar Milans del Bosch i defensar la Constitució espanyola. Després d'assegurar-se la fidelitat de la majoria dels militars, Joan Carles acatava així l'ordre constitucional vigent.
A les cinc de la matinada, Milans del Bosch abandonaria la seva temptativa, mentre que Tejero va resistir fins al migdia del dia 24, quan, després de fracassar el cop, es va entregar a les autoritats. Aquell matí, anirien alliberant els diputats.
Ara, 25 anys després de l'intent de cop d'estat encara són molts els interrogants que planen sobre aquell esdeveniment que va durar més de 18 hores i que es coneix com la nit més llarga de la democràcia i també, com la dels transistors. I és que gràcies a la transmissió radiofònica, es van poder sentir en directe els crits i els trets a l'interior de l'hemicicle. Així, mentre els mitjans de comunicació llançaven edicions i butlletins especials, al carrer hi havia una tranquil·litat tensa per la por del que passaria. Amb tot, el cop fracassarà i a partir d'aquell moment es consolida el paper de la monarquia i es debilita el de les forces armades en el si de la societat espanyola.