ECONOMIA I SOCIETAT al segle XX

http://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/temes/escat/economiaXX.htm

Tots els canvis en les estructures demogràfiques, econòmiques i socials iniciats al segle XIX, van completar-se i consolidar-se durant el segle XX. Durant el segle XIX, les transformacions havien estat lentes i s'havien fet amb moltes dificultats, i només en algunes zones localitzades (Catalunya i el País Basc, sobretot) es va produir un veritable fenomen d'industrialització moderna i d'implantació d'un teixit social abocat al sector secundari. En començar el segle XX, Espanya era encara una societat predominantment agrària i amb un notable endarreriment econòmic respecte els altres països de l'Europa industrialitzada.
Durant l'últim terç del segle XIX i el primer del XX, va començar una transformació, lenta, però ferma, de la base econòmica i social, lligada a les innovacions de la Segona Revolució Industrial a nivell mundial. Aquestes innovacions van seguir trobant dificultats durant força anys, per culpa de la inestabilitat política, les tensions socials creixents, la manca de recursos, la falta de competitivitat en el mercat exterior, l'excessiu intervencionisme estatal, etc. Tot plegat va fer que l'Estat espanyol no donés l'empenta definitiva fins a la dècada dels anys seixanta, moment en què es consolida la societat industrialitzada. Des de llavors, Espanya deixa de ser un país agrari per passar a ser un país industrial.
La indústria del segle XX presenta importants canvis: els sectors industrials tradicionals (tèxtil i siderúrgia, per exemple) entren en crisi i es consoliden i s'expandeixen nous sectors, com el químic, la producció d'energia elèctrica, la indústria petroliera o la indústria de l'automòbil, i, més recentment, noves indústries, com l'electrònica o la informàtica, totes elles lligades als constants avenços cientificotècnics del segle.
Amb la consolidació de l'economia capitalista, assistim a una profunda transformació socioeconòmica: el sector agrari es mecanitza i el camp es va buidant, paral.lelament a l'augment constant de les activitats secundàries i terciàries, ubicades sobretot a ciutat, que s'omplen i creixen, no sempre ordenadament i sovint amb molts problemes.Catalunya, el País Basc i Madrid lideraran aquest procés.
La nova societat resultant d'aquestes transformacions econòmiques, la societat industrial del segle XX, presenta encara molts desequilibris i desigualtats i forts contrastos entre el món rural i l'urbà.
Aquest desenvolupament econòmic va estar molt supeditat tant a la conjuntura econòmica internacional, com a la pròpia evolució política de l'Estat, cosa que explica la seva irregularitat, alternant períodes de creixement amb d'altres de recessió.En línies generals, l'evolució econòmica espanyola presenta aquestes fases: creixement durant els anys de la Primera Guerra Mundial, fort però molt curt; expansió durant bona part dels anys vint, aprofitant de nou la bona conjuntura internacional; recessió a partir de la crisi de 1929; fre a qualsevol possibilitat de creixement durant la guerra civil i la llarguíssima postguerra; espectacular creixement durant els anys seixanta, interromput per la crisi iniciada el 1973; i, a partir de mitjan anys vuitanta, una economia amb daltibaixos, en el nou marc de la Unió Europea i dins el nou context de l'economia global dels nostres dies.