L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X. L’arribada de l’any 1000 es va acollir amb terror per part d’alguns sectors de la població i amb expectatives apocalíptiques.
La superació de l’arribada de l’any 1000 i del mil·lenari de la mort de Jesucrist va provocar una renovació de l’art.El nou estil es va caracteritzar per ser eminentment religiós.
Tot i que aparegueren diferents localismes, hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic:
-Formes simples i austeres.
-Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
La tendència homogeneïtzant de l’estil sembla que és conseqüència dels contactes freqüents que tenien els diversos pobles arran de les croades i dels pelegrinatges.
Una de les tendències localistes més destacades fou l’estil llombard, provinent del nord d’Itàlia i que va influir molt en l’estil romànic català .
Els edificis més representatius del romànic llombard català són els del conjunt de la Vall de Boí . ( Arte románico y Císter).
