La industrialització el baix Llobregat

A partir dels primers nuclis assenyalats, la industrialització es va estendre pel conjunt de la comarca.
Ritmes, formes, amplitud i protagonistes variaran sensiblement d'unes localitats a d'altres.
És important, doncs, tenir en compte les similituds i no perdre de vista les diferències.

La primacia del cotó: la crisi dels centres llaners a l'igual del conjunt de Catalunya, l'impuls industrialitzador del Baix Llobregat descansa en l'expansió del sector cotoner, amb les primeres incorporacions, com el cas de Martorell, amb incorporacions intermèdies, com el Papiol, i, ja més tardanes, com Sant Feliu de Llobregat.

Si fem una valoració global del període 1860-1932, observem, d'entrada, que la filatura i el teixit evolucionen de manera diferent: mentre que el Baix Llobregat perd posicions en el camp de la filatura a Catalunya, en recupera en el camp del teixit.

La irrupció de la indústria cotonera va canviar, en gran manera, l'aspecte del mapa industrial de la comarca. Per entendre millor quin va ésser l'impacte de la industrialització, vegem què va succeir a Olesa de Montserrat, un dels grans centres llaners: J. M. Cobos ho explica amb detall en els treballs dedicats al període 1830-1930.
L'economia de la població es basava en una agricultura especialitzada en la producció d'oli per vendre fora de la localitat i un sector llaner arrelat.
Tot i el predomini de la petita propietat (el 80% de propietaris detenien només el 41% de les terres de conreu), existia una mà d'obra necessitada d'ingressos complementaris.
Aquí la industrialització fou lenta i desigual: el sector primari va continuar essent preponderant, el creixement demogràfic va ésser moderat durant el XIX, corregit per una recuperació a començaments de l'actual segle i, durant la segona meitat del segle XIX, l'estructura de la població no va experimentar variacions significatives.
Encara que es van fundar un parell de fàbriques Ilaneres, van continuar essent més nombroses les petites unitats productives equipades amb alguns telers manuals. A més, les rares experiències industrials d'alguns paraires, grup social força influent en l'etapa anterior, no van trigar gaire a quedar liquidades.

La implantació d'un model industrial té perfils conflictius: dificultats financeres del municipi, males collites, emigració d'obrers, bracers en atur, tancament de la principal fàbrica, carestia de la vida... Els daltabaixos en la producció i les dificultats per les quals travessa l'agricultura a final del segle XIX conduiran, finalment, a crear noves empreses, al mateix temps que unes altres quedaran eliminades.

A començaments del segle XX, quan la localitat aconsegueix unes comunicacions millors, la iniciativa barcelonina impulsa una indústria tèxtil plenament moderna. Així, I'entrada força tardana del vapor contrasta amb uns inicis relativament primerencs de l'electricitat.

Però, ni l'agricultura especialitzada ni la indústria de nova creació resulten capaces d'absorbir l'atur existent a la població no propietària de terres. D'altra banda, la reestructuració industrial coincideix amb la pèrdua d'importància de l'oli, a final del segle XIX, tal com palesa la disminució de premses.

L'altre centre llaner, Esparreguera, ofereix un bon exemple d'adaptació a la industrialització d'una economia protoindustrial evolucionada, amb un pes important dels sectors secundari i terciari. Condicionament energètic, disponibilitat de la mà d'obra que no absorbien les activitats protoindustrials en decadència i incorporació a l'impuls industrialitzador procedent del capital acumulat amb el comerç colonial són les constants essencials de les transformacions que tenien lloc a Esparreguera