Una configuració tan característica de la industrialització, com és la colònia industrial, està representada al Baix Llobregat per Can Bros (Martorell), la Colònia Sedó (Esparreguera) i la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló).
En descriure la industrialització de Martorell, hem tractat de Can Bros.
Observarem, per tant, les altres dues més importants.
La colònia Sedó d'Esparreguera
L'origen de la colònia Sedó està vinculat a un vell molí fariner i olier de l'època preindustrial que, adquirit per M. Puig el 1846, va servir de base per construir una fàbrica tèxtil i posar-la en funcionament quatre anys més tard.
Durant els anys que segueixen la compra del molí de Broquetes, l'activitat llanera entra en procés d'extinció, per bé que no de forma irreversible, i es crea una dinàmica nova.
A la vegada que un cert nombre de tallers desapareixien, altres de nous s'instal·laven i augmentava la concentració empresarial. A la Colònia Sedó, hi predominava la mà d'obra femenina, enquadrada per treballadors masculins, procedents de les famílies d'artesans i de pagesos d'Esparreguera.
Quan aquests ja no són suficients, comencen a arribar efectius dels voltants, precisament de poblacions amb experiència tèxtil anterior.
El ressorgir momentani de la llana, que va acompanyar la fam de cotó, provocada per la guerra civil nord-americana de mitjan segle XIX, fa variar la procedència de la mà d'obra immigrada i ampliar l'àrea de reclutament de la fàbrica.
Fou el successor de M. Puig, és a dir, Josep Puig i Llagostera, en d'altres temps un polític radical i obrerista, qui va concebre la colònia industrial com a temptativa de resoldre els problemes de l'escassedat d'energia i de la penúria i imperícia de la mà d'obra.
Al mateix temps, A. Sedó i Pàmies, un polític i empresari molt ben relacionat amb els centres de poder polític i financer, li va donar el nom en entrar-hi com a gerent el 1879. La colònia contribuí a eliminar l'activitat artesanal i manufacturera, pròpia de l'època anterior, i també a consolidar la indústria sobre la base de l'explotació racional i integral dels recursos hidràulics. Tot i això, la fórmula no exclou l'aparició de conflictes i enfrontaments abans d'aconseguir, amb una barreja de repressió i de paternalisme a dosis diferents, I'ensinistrament de la classe obrera, un dels grans objectius.
La Colònia Güell
Josep Padró explica la fundació i els inicis de la Colònia Güell, més tardana (1890), com a resultat de la confluència entre el catalanisme conservador d'un membre de l'alta burgesia industrial (Eusebi Güell), auxiliat per un tècnic (Ferran Alsina), i el seu ideari social,
que era una mescla de conservadorisme amanit amb actituds paternalistes, moralitzants i de regeneracionisme religiós.
L'àmplia disponibilitat d'energia hidràulica (motiu que, en altres casos, resulta decisiu) no explica la creació del complex industrial.
El fracàs d'una racionalitat econòmica perseguida en el Vapor Vell de Sants i la presència d'un moviment obrer fort porten a traslladar l'activitat productiva a Santa Coloma de Cervelló, sense renunciar a la fórmula bàsica: la gran fàbrica concentrada i integrada que recorre al vapor per accionar la maquinària.
Energia, disponibilitat i docilitat de la mà d'obra, en un marc d'organització i consens social, són els components que persegueixen els Güell quan decideixen canviar l'emplaçament de la fàbrica. Immergits en una dependència estreta amb l'empresa, els treballadors i llurs famílies vivien en una estructura jeràrquica, condicionada per l'equilibri de poder en l'interior de la fàbrica i els instruments creats o fomentats per I'empresari a l'exterior d'aquesta, és a dir, l'església i el rector, l'escola regida per monges, les associacions o la cooperativa de consum.
