La Institución Libre de Enseñanza

La Institución Libre de Enseñanza (Institució lliure d'ensenyament, en català) fou creada en 1876 per un grup de catedràtics separats de la Universitat Central de Madrid, entre els que es trobaven Francisco Giner de los Ríos, Gumersindo de Azcárate i Nicolás Salmerón, per defensar la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral.
Va ser inspirada en la filosofia de Karl Christian Friedrich Krause (Krausisme) que va tenir una especial influència a l'estat espanyol a finals del segle XIX.
Va desenvolupar la seva labor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat laic, que va començar en primer lloc per l'ensenyament universitari i després es va estendre a l'educació primària i secundària.
Van donar suport al projecte els intel·lectuals més progressistes d'aquell moment, com Joaquín Costa, Augusto González de Linares, Hermenegildo Giner, Federico Rubio i altres persones compromeses en la renovació educativa, cultural i social.
A partir de 1881 van començar a ensenyar a la institució professors formats en ella, com Manuel Bartolomé Cossío (que succeirà a Giner al capdavant de la Institució), Ricardo Rubio, Pedro Blanco, Ángel do Rego, José Ontañón, Pedro Jiménez-Landi. La seva labor va consolidar el projecte, de manera que des de 1876 fins a la guerra civil de 1936 es va convertir un centre de refèrencia pedagògica.
Alguns dels col·laboradors del Boletín de la Institución Libre de Enseñanza foren Bertrand Russell, Henri Bergson, Charles Darwin, John Dewey, Santiago Ramón y Cajal, Miguel de Unamuno, Maria Montessori, Lev Tolstoi, H. G. Wells, Rabindranath Tagore, Juan Ramón Jiménez, Gabriela Mistral, Benito Pérez Galdós, Emilia Pardo Bazán, Azorín, Eugeni d'Ors, Ramón Pérez de Ayala, i alguns d'íntimament vinculats amb la institució, como Julián Sanz del Río, Antonio Machado Álvarez, Antonio Machado y su hermano Manuel Machado, Julio Rey Pastor, Luis Simarro, Nicolás Achúcarro, Francisco Barnés o Alice Pestana.
Després de la mort del seu principal inspirador, Francisco Giner de los Ríos, en 1915, es va crear la fundació que duu el seu nom el 14 de juny de 1916 amb l'objectiu de vetllar pel patrimoni de la institució i prosseguir la seva tasca educadora. Des de 1916 fins a 1936 va publicar les Obres Completes de Giner.