A finals del decenni de 1850 , els productes catalans tenien una quota de mercat el 90%; per aixo Catalunya va ser considerada la Fabrica d'Espanya.
Un del puntals era la industria téxtil.
Pregunta:
quins dels següent conceptes son els tres pilars del creixement del téxtil a Catalunya?
- la maquina de vapor
-la llana de les ovelles del Pirineus
-el coto importat d'Americ
-El carbó abundant a Catalunya
-la burguesia poderosa
-el capitalisme catala
- l'empenta dels empresaris catalans
-la protecció duanera dels aranzels hispanics sobe els teixits importats
-el Vallès ( Sabadell i Terrassa) i el Maresme(Mataró) centres de gran producció téxtil
3 comentaris:
Les innovacions tecnològiques van començar a introduir-se a mitjan segle XVIII amb els telers de gènere de punt, que permetien fer mitges, gorres, i guants. Barcelona i Olot van destacar en aquesta producció i la zona del Maresme va iniciar el procés d'especialització en aquest ram tèxtil del qual seria capdavantera al segle XIX.
La mecanització del procés de teixir un fibra tradicional, la llana, s'havia iniciat al s. XVIII i va anar evolucionant al llarg del s XIX, fins que es conegui en un les sectors industrials més importants de l'àrea del Vallès, especialment a les poblacions de Sabadell i Terrassa, on es van concentrar les fàbriques llaneres.
Durant la primera meitat del s XIX, l'energia que es fia servir era la de sang -cavalleries- i la de l'aigua mitjançant les rodes hidràuliques, principalment per a la filatura. Els telers manuals es van anar substituint pels mecànics, que es van consolidar a partir de la segona meitat del s XIX, quan la línia del ferrocarril va permetre l'arribada del carbó d'importació procedent del port de Barcelona.
El cotó va ser la fibra que va revolucionar la indústria tèxtil, tant pel que fa al sistema de producció i les innovacions tecnològiques com des de l'òptica de les relació laborals. L'expansió de la indústria cotonera es desenvolupa amb força al s. XIX, al llarg del segle XVIII se'n comencen a posar els fonament gràcies al anomenats teixits d'indianes. IndianaEs tractava d'un teixits que en principi provenien de les Índies i que tenien una tècnica d'estampació característica. Barcelona era el nucli vertebrador de la nova indústria, era el principal port receptor del cotó, ja filat o en lloca, i es va convertir en el primer centre de comercialització. La primera fabrica d'indianes es va instal·lar a Barcelona l'any 1736, i esdevingué la principal indústria a final del segle.
Els vapor cotoners es van dedicar als teixits de cotó. La primera matèria , el cotó en floca, era un producte d'importació a tot Europa.
A Catalunya, a partir de 1820, s'importava el cotó de diferents mercats americans, principalment de Nova Orleans. La dependència del carbó forani i del cotó en floca va condicionar en gran part l'emplaçament del vapors cotoners a les zones costaneres, encara que ciutat de l'interior com Igualada o Manresa van ser importats centres cotoners. Cal dir, que la primera fàbrica moguda per vapor va ser la
Bonaplata, l'any 1833.
A més del comentari fet abans, falta esmentar un dels conceptes més importants per a les manufectures catalanes.
Les dificultats de de la Hisenda a Espanya, agreujades per la pèrdua definitiva de les colònies americanes, va forçar a Ferran VII a partir de 1825 a col·la borar amb el sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona, concedint un aranzel proteccionista per a les manufactures catalanes. És a dir, que tots el productes que provinguéssin de fora, s'hauria de pagar uns impostos. Així aconseguia que es comprés molt més a Catalunya, ja que el productes de fora eren més cars a causa del impostos afegits,
La meva conclusió és que els tres pilars del creixement tèxtil a Catalunya van ser: La màquina de vapor, La protecció duanera dels aranzels hispànics sobre els teixits importats, i finalment, la burgesia poderosa. El cotó importat d'Amèrica també va ser un pilar molt important, el creixement de la indústria cotonera va continuar imparable fins als anys 60, quan la guerra civil nord-americana va ocasionar la suspensió de les importacions de cotó, de les quals el tèxtil cotoner català n'era depenent.
Catalunya, fins al començament del segle XX, va ser considerada la fàbrica d´Espanya. La indústria moderna a la Catalunya del segle XIX és la indústria cotonera. Les raons que expliquen aquesta arrencada industrial de Catalunya cal cercar-les en el desenvolupament del segle XVIII i en la consolidació d´una important manufactura dedicada a la producció d´indianas, que eren teixits de cotó o fil estampats.
El desenvolupament d´aquestes activitats va estimular el sorgiment d´una nova burgesia,emprenedora i receptiva a les innovacions tecnològiques que s´estaven difonent per Europa. Aquests empresaris van saber-se adaptar a la competència i a les fluctuacions dels preus, tant de les primeres matèries com dels productes acabats, perquè produïen per al mercat i no per a l´autoconsum.
Posteriorment,a partir dels anys 30, es va introduir en el procés de producció la màquina de vapor i la mecanització de la filatura. Les màquines manuals van ser substituides per màquines més eficaces que eren accionades amb la força de l´aigua o del vapor.
La meva conclusió és que els tres pilars del creixement del téxtil a Catalunya van ser la màquina de vapor,la burgesia poderosa i el cotó importat d´Amèrica.
Publica un comentari a l'entrada