En 1833, Mariano José de Larra escribía en El pobrecito hablador:
Yo, pobrecito de mí, yo Bachiller, yo batueco, y natural por consiguiente de este inculto país, cuya rusticidad pasa por proverbio de boca en boca, de región en región, yo hablador, y careciendo de toda persona dotada de chispa de razón con quien poder dilucidar y ventilar las cuestiones que a mi embotado entendimiento se le ofrecen y le embarazan, y tú cortesano y discreto!!!
¡Qué de motivos, querido Andrés, para escribirte!
Ahí van, pues, esas mis incultas ideas, tales cuales son, mal o bien compaginadas, y derramándose a borbotones, como agua de cántaro mal tapado.
"¿No se lee en este país porque no se escribe, o no se escribe porque no se lee?" Esa breve dudilla se me ofrece por hoy, y nada más.
Terrible y triste cosa me parece escribir lo que no ha de ser leído; empero más ardua empresa se me figura a mí, inocente que soy, leer lo que no se ha escrito.
Els alumnes de 2n de batxillerat l'Escola Garbí , Esplugues de Llobregat trobaran aqui , informació general sobre l'assignatura " HISTÒRIA " que fan amb el Sr Ferran Borrás.
6 comentaris:
Albert Altes
En aquest text de Larra podem apreciar com l'autor denuncia la incultura i l'analfabetisme de tota la societat espanyola així com també denuncia l'atràs cultural que pateix el païs. Larra fou un autor molt crític que desencisat per la incultura del pais es va llevar la vida.
Blanca Chocarro
En aquest fragment d'un dels articles de Larra es pot veure la seva visió pesimista sobre l'ofici de l'escriptor, el dilema de: "¿No se lee en este país porque no se escribe, o no se escribe porque no se lee?" expressa l'esència de la fatalitat per l'escriptor. La seva crítica també és una denúncia de la incultura de la societat espanyola en general ja que ens parla del seu descontent al no poder mantenir una conversació intel·ligent amb ningú ja que la poca educació que rebien els espanyols no els hi permetia fer ús de la raó en qüestions intel·lectuals. Finalment cal destacar que l'ús del pseudònim "Bachiller" per parlar de si mateix.
Marta Camacho
Aquest és un dels molts articles que Larra Publicà durant la seca llarga trajectòria periodística. A "El pobrecito hablador" l'autor critica no només la societat en la que viu, on la incultura és en certa manera normal sinó que també es fa una pregunta sobre el perqué hi ha tant poca gent que llegeix i alhora també hi ha poca gent que escriu.
Adrià Bosch
Es tracta d’un fragment de l’article « Carta a Andrés escrita desde las Batuecas por el Pobrecito Hablador » que publicà Mariano José de Larra el 11 de setembre de 1832 al “El Pobrecito Habaldor” que figura com el segon diari de les publicacions de Larra. Es tracta d’una denúncia a la societat de la època, primeres marques del futur moviment costumista, dins de la vessant realista. Larra li explica al seu amic Andrés el nefast comportament de la gent d’aquella època i escriu contra la mandra nacional envers a la lectura i a les ganes d’escriure. Tot seguit d’aquest text, maleeix la civilització actual i reivindica el retorn de la il·lustració. Utilitza el pseudònim de "Bachiller", però un dels més utilitzats per aquest autor és el de "Figaro".
Paola Marín
Aquest text és un article ja que, com molts d’altres articles de Larra, va ser publicat a la revista El pobrecito hablador.
Aquest article va ser escrit al 1833. A principis de segle Madrid havia estat ocupat per l’exèrcit de Napoleó i havia començat la Guerra de la Independència. També es va dur a terme la Constitució espanyola de 1812. Al llarg del segle XVIII havia anat arribant a Espanya el moviment cultural de la Il•lustració. Al mateix any (1833) finalitza la Dècada Ominosa, tercer període en el que Ferran VII va tornar a regnar com a monarca absolut, per la mort del monarca. El tron l’hereda la filla d’aquest, Isabel II, menor d’edat en aquell moment que se l’haurà de disputar durant molts anys amb el germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre.
Mariano José de Larra va néixer a Madrid el 24 de març de 1809. Més tard la seva família es va haver de exiliar a França. Va començar els seus estudis a Valladolid i va estudiar medicina a València. La seva obra destaca, a part d’altres gèneres, pels seus articles de costums que solien criticar la societat de l’època.
L’article es va ser escrit per Mariano José de Larra per publicar-lo a la revista El pobrecito hablador i per criticar la societat de l’època, en aquest cas l’analfabetisme de la majoria de la població espanyola d’aquells temps.
Les idees principals que Mariano José de Larra ens vol exposar en aquest text són la incultura de la majoria de la població d’Espanya i, a causa d’això, la seva pròpia que ell mateix reconeix. Explica satíricament com no troba ningú amb que poder parlar i discutir sobre algunes de les seves idees, encara que seguin incultes i com la majoria del país és analfabeta, és a dir, no sap llegir ni escriure. Es lamenta ja que li sembla que el que escriu no serà llegit per ningú a causa d’aquest analfabetisme de la majoria.
L'article està escrit per Mariano José de Larra i es va publicar a la revista "El pobrecito hablador".
Larra denuncia l'analfabetisme que hi ha a la societat espanyola i expresa la seva preocupació davant el fet de que la majoria dels espanyols no llegiran els seus escrits degut al seu analfabetisme i es lamenta de que no pot parlar amb ningú ja que la majoria de persones són analfabetes.
Publica un comentari a l'entrada