Anticlericalisme
Designació de doctrines, moviments i idees que tenen la crítica de les persones i les institucions eclesiàstiques com a motiu. En general, hi predomina l'hostilitat a la clerecia en general o a una part d'aquesta.
Clericalisme
Terme pejoratiu que designa la intromissió del clericat en els afers polítics. ConcordatA partir del s XV, tractat entre el papa i un sobirà o un govern per a regular els afers eclesiàstics que interessen totes dues parts.
Confessionalitat
Adhesió pública i oficial a una confessió religiosa per part d'una institució o àdhuc d'un estat.
Hierocràcia
Doctrina política segons la qual el poder ha d'ésser detingut, institucionalment, per la casa sacerdotal.
Laïcisme
Doctrina que defensa la independència de l'home, de la societat i, més particularment, de l'estat de tota influència eclesiàstica o religiosa.
Laïcitat
Sistema que exclou les esglésies de l'exercici del poder polític o administratiu, i de l'organització de l'ensenyament.
Plàcet
Assentiment del poder civil a una disposició o promulgació de l'autoritat eclesiàstica, en els països en què les relacions entre l'Església i l'Estat es regeixen per normes concordatàries.
Poder temporal
Poder civil exercit per l'autoritat eclesiàstica, sobretot pels papes, sobre un territori.
Regalisme
Nom donat a la política religiosa dels sobirans europeus durant els ss XVII i XVIII, que tenia per finalitat controlar l'acció de l'Església.
Temporalisme
Tendència ideològica i política favorable al poder temporal del papa.
Teocentrisme
Doctrina, concepció o actitud existencial que hom pot caracteritzar pel fet que Déu o el diví són considerats com a centre de tota la realitat, la qual ha d'ésser ordenada en qualsevol dels seus àmbits o aspectes concrets en relació amb aquest centre.
Teocratisme
Clericalisme, ultramuntanisme.
Tolerància religiosa
Reconeixement legal per part de l'estat del dret a professar qualsevol religió distinta de l'oficial.
Ultramuntanisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s'adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
