El quadre que porta per títol "Cases a l'Estaque" senyala l'inici d'un canvi estilístic que ha transformat profundament la manera d'entendre l'obra d'art. És un testimoni dels primers inicis del moviment cubista, moviment actualment considerat com el més important dels fenòmens avantguardistes del segle XX. El galerista Henry Khanweiler va escriure :
"El que succeïa en aquells moments en les arts plàstiques tan sols es pot entendre si es té en compte que estava sorgint una època nova en la qual l'home (tota la humanitat de fet) estava experimentant una transformació més radical que qualsevol altra en temps històrics".
Aquesta transformació responia a l'impacte d'un seguit d'innovacions: els avenços tecnològics i científics que van donar lloc a la Segona Revolució Industrial- l'electricitat, l'ús energètic del petroli, el motor d'explosió i la indústria de l'automòbil, la indústria química, els antibiòtics, el telèfon- i d'altra banda, als canvis en la manera d'entendre l'ésser humà i la seva relació amb el món -el marxisme, la psicoanàlisi.
En aquells temps fou molt divulgada la concepció idealista de Henri Bergson segons el qual la realitat s'entenia com entitat que flueix i canvia constantment: cada persona crea el seu propi concepte de realitat a partir dels records, de les experiències del passat i de l'anticipació del futur, el temps és una experiència intuïtiva, no es pot medir amb criteris objectius. Diu Marshall MacLuhan que en l'edat de l' electricitat la visió del món es fa més global y menys personalitzada:
"L' edat de la indústria mecànica que ens va precedir tenia la seva expressió natural en l'afirmació vehement del punt de vista personal. El signe del nostre temps és la revolució contra les pautes imposades. De cop, volem que les coses i les persones esdevinguin éssers totals".
En aquells anys que precediren a l'esclat de la Primera Guerra Mundial molts artistes percebien que quelcom estava canviant profundament i que calia "ser modern", i això volia dir "ser del seu temps" o "entendre el seu temps". És evident que els mètodes acadèmics de la perspectiva clàssica i del modelat tonal no servien ja per referir-se al "seu temps". Els canvis en la manera de pintar formen part dels canvis en la manera d'entendre el món.
El cubisme fou el moviment d'avantguarda que plantejà d'una manera més radical i sistemàtica la possibilitat de formular un llenguatge pictòric nou, i influí profundament en la majoria dels pintors, escultors i arquitectes amb inquietuds de renovació. Per a molts d'aquests artistes (Delaunay i Kandinsky, i també Malevich, Brancusi, Le Corbusier, Mies Van der Rohe, )però no per a Braque i Picasso, que eren els que havien formulat el nou llenguatge, la conseqüència última del cubisme era l'abstracció. I l'abstracció ha estat un fenomen artístic profundament revolucionari, el que millor ens serveix per caracteritzar el segle XX.
...més informació d'altres moviments
http://www.edu365.com/batxillerat/art/cubisme/index.htm
