El senyor de la foto es J.Puig i CadafalchEls orígens de l'Escola se situen al segle XIX durant l'època de la industrialització a Catalunya.
La seva creació respon a la necessitat de preparar obrers qualificats per fer front a la competència europea i als nous reptes d'aquell despertar industrial.
Barcelona, capdavantera en la industrialització d'Espanya, havia d'estar al nivell dels mercats europeus si volia ser competitiva. I havia de mantenir-s'hi tot aconseguint la promoció professional en tots els nivells de la producció.
L'any 1868, la Diputació Provincial de Barcelona -autèntica pionera dels ensenyaments tecnicoprofessionals-, a partir d'un projecte de Ramon Manjarrés de Bofarull (director aleshores de l'Escola d'Enginyers), crea una institució d'ensenyament obrer al recinte de la Universitat Industrial.
Aquest projecte va començar a funcionar el 24 d'abril de 1873 com a Escola Lliure Provincial d'Arts i Oficis i les classes eres impartides pels mateixos professors que feien classe a la Universitat Industrial.
Ràpidament, i fruit de la demanda industrial, es va fer veure que era necessària l'especialització dels ensenyaments que en aquell moment s'impartien a l'Escola; així, es van crear seccions que després serien bàsiques en la història de l'ensenyament tecnicoprofessional:
Teixits (1875)
Tintoreria (1879)
Calderes i màquines de vapor (1889)
Construcció civil (1892)
Electricitat (1899)
Automobilisme (1907)
La conscienciació, des dels àmbits polítics i culturals, de la necessitat d'impulsar més enllà els ensenyaments tècnics i professionals va fer que el 1913 Josep Puig i Cadafalch (llavors diputat a Corts per Barcelona i després President de la Mancomunitat) formulés un projecte de reestructuració que transformava aquella primitiva Escola i en fundava una de nova.
Era una escola de primer grau per a obrers a l'antiga fabrica tèxtil de can Batlló, que s'anomenarà Escola Elemental del Treball i de la qual serà director Paulí Castells.
