La Febre d'Or

El darrer quart del segle XIX, la indústria cotonera catalana va viure un nou període d'expansió gràcies a l'increment del mercat espanyol i, també, a mesures proteccionistes que li atorgaven l'exclusiva per abastar el mercat de les Antilles i les Filipines.

També van progressar altres indústries vinculades al tèxtil, com la de la llana a Sabadell i Terrassa. En aquesta etapa, la indústria tèxtil catalana va canviar la seva localització. Moltes fàbriques van abandonar el nucli urbà i es van establir a les conques dels rius Llobregat i Ter, dels quals aprofitaven l'aigua com a font d'energia per moure les màquines, més barata que el carbó importat d'Anglaterra.

Moltes d'aquestes fàbriques es van organitzar com a colònies industrials, que oferien als obrers habitatge, església, botigues i altres serveis. D'aquesta manera, alhora, els obrers estaven més controlats pels propietaris i n'eren més depenents.

Amb tot, a finals de segle, els conflictes socials també van arribar a les colònies. Els bons resultats al tèxtil i el creixement de les ciutats van donar impuls al desenvolupament d'altres indústries, com l'elèctrica, útil com a força motriu i per a l'enllumenat.

La primera central tèrmica es va construir a Barcelona el 1875, i més endavant, es convertiria en la Companyia Barcelonesa d'Electricitat. També van sorgir empreses vinculades a l'expansió del ferrocarril i els transports en general com Material per a Ferrocarrils i Construccions de la família Girona. Aquests mateixos anys, Francesc Lacambra va fundar a Torelló la foneria de coure més important de Catalunya.

El creixement industrial va anar acompanyat del sorgiment de noves entitats de crèdit, com el Banc Hispano-Colonial i de l'expansió de la borsa. Els guanys aconseguits van induir les classes dominats de la primera meitat dels anys 80, que s'han anomenat els de la "febre d'or", a fer inversions borsàries cada vegada més especulatives. La febre d'or va culminar amb la fallida d'importants institucions financeres catalanes, que ja no es van recuperar i, de rebot, va portar la indústria a la crisi.