Fase inicial de l'evolució del pensament i de l'acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d'un futur sistema social "perfecte", harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
Encara que el terme fou divulgat per Marx per blasmar alguns pensadors del s XIX, com Owen o Fourier i, en general, tots els socialistes no marxistes, la tradició de l'utopisme socialista o comunista es remunta a la República de Plató, i fou continuada pels escrits renaixentistes de Thomas More, de Campanella i de Winstanley; igualment, a la França del s XVIII diversos autors -Meslier, Morelly, Mably- proposaren diferents formes de societat comunista igualitària, que, en certa manera, tractà de portar a la pràctica Gracchus Babeuf amb la conspiració dels Iguals del 1796.
Tanmateix, el socialisme utòpic modern es desenvolupà plenament al llarg del s XIX i com a reacció contra les conseqüències més brutals per a la classe obrera -desarrelament, sobreexplotació- de l'individualisme polític i del liberalisme econòmic.
Els alumnes de 2n de batxillerat l'Escola Garbí , Esplugues de Llobregat trobaran aqui , informació general sobre l'assignatura " HISTÒRIA " que fan amb el Sr Ferran Borrás.
