Una colònia és una població allunyada d'un centre urbà i per aquest el seu propietari s'ha de comprometre a donar uns serveis als seus pobladors: escola, església, botiga de queviures, etc.
La colònia, que era agrícola en el seus inicis, podrà ser també industrial després d'una llei de 1868 que ampliava i recollia les disposisicons promulgades fins aleshores.
A Catalunya, totes les colònies creades, que havien de ser considerades oficialment com a tal per a gaudir dels privilegis otorgats, van ser industrial, i la majoria dedicades a la industria tèxtil.
Les colònies industrials són totes fàbriques de riu, el nom que es donà per als berguedans a la fàbrica dels Rosal, la primera en establir-se a la vora del Llobregat (1859). L'única excepció és la Colònia Güell, que era un vapor. Tot i la importància de l'energia hidràulica del Llobregat, amb l'aigua no hi havia prou. El seu cabal irregular i pobre obligà tots els fabricants de les colònies i fàbriques de riu a instal-lar màquines de vapor com a auxiliars.
LA COLÒNIA VIDAL DE PUIG-REIG
El primer Ignasi Vidal era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l'Exposició de Barcelona . Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó.
El 1854 es constituí la raó social Vidal, Valles i Solà, que es va fer càrrec d'un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal. L'edifici tenia poca importància, però el salt d'aigua que anava amb ell la debia tenir tota per aquells manresans afamats de força hidràulica. Serà l'anomenada fàbrica dels Comdals, al límit del terme municipal de Manresa.
La fàbrica serà primer de filats de cotó. El 1862 tenien 3.000 pues de filar i 56 obrers. Aquest any Josep Solà deixarà l'empresa, que ara serà Vidal i Vallès. L'any 1880 les pues de filar són 6.600 i els telers mecànics 170.
El 1892 Ignasi Vidal comprà uns terrenys al costat del Llobregat, en el terme de Puig-reig, i demana autorització per aprofitar la força hidràulica. Les obres del canal, la resclosa i la fàbrica començaren el 1894, l'anyl 1900 la fàbrica es posà en marxa.
A Cal Vidal, el Llobregat proporcionava una font d'energia barata i, gràcies a la xarxa ferroviària - el ferrocarril va conectar Manresa amb Puig-reig l'any 1885 i va arribar a Guardiola de Berguedà l'any 1904 - hom podia obtenir carbó de la conca minera del Berguedà i, al mateix temps, fer arribar el cotó a la fàbrica i comercialitzar els productes.
Al voltant de la fàbrica, s'anirà constrüint la càssica colònia, com totes les altres de la conca, amb els habitatges, l'escola, el cafè, la llar d'infants i altres serveis.
El 1932 es prodüí la transformació en anònima en constituir-se Ignasi Vidal Germans SA. La fàbrica va ser tancada el 1980
Els Vidal van invertir el capital obtingut en les seves experiències manresanes per a crear una nova empresa familiar: una gran fàbrica de filats i teixitas de cotó i una colònia.
La colònica Vidal ha estat sempre una empresa familiar, com moltes altres empreses catalanes; es tracta d'una societat anónima que integra als membres de la família i que presideix l'hereu de cada generació.
